Història de Can Amat

La història d’una família

 

És una masia senyorial que va ser fundada l’any 1600.

 

En l’hivern de l’any 38 al 39, és requisada pel senyor: «Lister», «El pagès» en la seva fugida cap a França. La seva estada a la finca és de 3 mesos i mig amagant per refugiar-se i ocupant les habitacions principals amb el seu estat major, en una de les parets de l’actual saló modernista a les que ja existien algunes de les seves pintures. Un dels seus soldats aficionat a la pintura s’afegeix un bastó en un dels angelets i una garrafa de vi i un got pintant el nas de vermell que encara es conserva en perfecte estat.

 

Totes les masies, tenien símbols exteriors d’identificació: «L’Alzina».

 

En la seva part principal posseeix un bell exemplar, per identificar-la com casa d’acollida per als transeünts que per aquella època i per aquestes contrades transitaven. L’alzina és un dels exemplars més bonics i antics de Catalunya, que segons els estudis realitzats, es considera gairebé mil·lenària.

 

La façana principal, està orientada a la muntanya de Montserrat. Té dos rellotges de sol amb una inscripció que diu: «Jo sense sol i tu sense fer, Tots dos no van som rés».

 

Totes les habitacions comptaven amb bany i banyera de ceràmica. La mina i xarxa d’aigua, són dignes d’admiració i estudi per l’avançat de la seva època.

 

Tota la propietat es transforma en urbanització a finals dels anys 60 la piscina i solàrium, és avui dia un saló denominat d’estiu. La seva capella està tancada al culte, sent el seu patró «Sant Jordi». Les seves cuines, eren cobieles de vi fets de ceràmica.

El Saló Celler, és avui en dia un saló rústic català, destacant les seves armadures treballades en fusta de melis. Es conserva la seva estructura original, tot i que pateix alguns canvis per a la seva adaptació a les funcions que compleix cada dia.

 

Casa de pagesos data en l’any 1600, l’última reforma data l’any 1929 realitzada per l’avi Ribot. Can Amat, va tindre la seva gran època d’auge. Mitjançant l’exportació del principal producte de la comarca «el vi», va promoure gran riquesa per a tota la comarca. L’aigua, importantíssima per al desenvolupament de la zona, provenia d’una preuada mina aqüífera, que avui encara existeix i la qual atorgava vida i fortalesa en vinyes i altres plantacions. Aquesta es troba dins de l’actual propietat de Can Amat.

 

En la propietat que avui es coneix per Can Amat, existien cinc habitatges habitats pels masovers, els quals s’encarregaven de la cura de les terres i de la mansió. La corba ascendent del procés d’aquesta gran mansió, es veu trencada per la devastadora plaga de l’any 1860, «la piloxsera«.

 

Va provocar l’abandonament de terres i propietats a la recerca, per part dels seus habitants, de la recuperació econòmica a la gran urbs (Barcelona). La mansió de Can Amat, va quedar totalment abandonada fins a 1920, quan el Sr. ribot, pare de Sr. Josep Ribot Deu, la va reformar per complet i la va habitar fins als nostres dies.

 

Sense que abans patís una nova plaga, la revolució industrial, als anys 60 va provocar la migració, que va ser l’últim cop destructor d’aquella esplendorosa riquesa. Important a destacar d’aquesta sòbria mansió, és la vinculació existent amb la família Deu, d’important influència dins de la burgesia barcelonina, mitjançant la unió matrimonial de les dues famílies.