La història d’una família
És una masia senyorial que va ser fundada l’any 1600.
En l’hivern de l’any 38 al 39, és requisada pel senyor: «Lister», «El pagès» en la seva fugida cap a França. La seva estada a la finca és de 3 mesos i mig amagant per refugiar-se i ocupant les habitacions principals amb el seu estat major, en una de les parets de l’actual saló modernista a les que ja existien algunes de les seves pintures. Un dels seus soldats aficionat a la pintura s’afegeix un bastó en un dels angelets i una garrafa de vi i un got pintant el nas de vermell que encara es conserva en perfecte estat.
Totes les masies, tenien símbols exteriors d’identificació: «L’Alzina».
En la seva part principal posseeix un bell exemplar, per identificar-la com casa d’acollida per als transeünts que per aquella època i per aquestes contrades transitaven. L’alzina és un dels exemplars més bonics i antics de Catalunya, que segons els estudis realitzats, es considera gairebé mil·lenària.
La façana principal, està orientada a la muntanya de Montserrat. Té dos rellotges de sol amb una inscripció que diu: «Jo sense sol i tu sense fer, Tots dos no van som rés».
Totes les habitacions comptaven amb bany i banyera de ceràmica. La mina i xarxa d’aigua, són dignes d’admiració i estudi per l’avançat de la seva època.
Tota la propietat es transforma en urbanització a finals dels anys 60 la piscina i solàrium, és avui dia un saló denominat d’estiu. La seva capella està tancada al culte, sent el seu patró «Sant Jordi». Les seves cuines, eren cobieles de vi fets de ceràmica.